27 de maig 2009

Fiestón a Vallgorguina

Aquesta és la primera crònica que escric d'un concert de se atormenta una vecina, però s'espera crear una gran expectació per llegir-les i escriure-les a partir d'ara, i no ho dic amb ironia; o dic com qui tira alegrement una pedra al mig del mar i no amaga la mà.

Ahir vem tocar a Vallgorguina, gran poble i millor persona i quina altra cosa es pot dir d'un poble del qual se'n diu al wikipedia, la enciclopedia free o gratis d'internet, que el seu escut té les següents qualitats: "Escudo lasonjado: de azur, un sautor de argén; resaltando sobre el todo un escusón de sable con un monte flordilesado de argén. Por timbre, una corona mural del pueblo". Bé, se'n podrien dir moltes més coses, però hauriem de sortir d'aquesta esperpèntica definició.

La veritat és que el concert va ser un FIESTÓN. Vem trempar a dalt de l'escenari, un escenari força flexible la veritat, i em va semblar que la gent s'ho passava de puta mare. La festa era en un poliesportiu covert però amb les ales obertes, i després nostre tocaven els del "coche rojo", i alternant una disco mòbil a tot vòlum (estava a l'altra banda de la pista). Durant el concert es van presentar una sèrie d'individus i individues a qui juro que no coneixiem, amb uns fulls tipus din-a 4 amb una lletra cadascun. Junts formaven la frase: SAUV THE WORLD. El nom de la nostra gira!!! Haig de reconeixer que no anaven gaire conjuntats i costava desxifrar la frase...

L'Enric va montar el seu xou al solo de baix, fent les seves posturetes i les seves cares que van despertar (com ja sol passar) la cridòria del públic femení. La fila del davant, van muntar aquelles coreografies i aquelles coses que fem. I molt de funki, i que no pari el ritme!! Al darrere la vem liar i vem tocar, cantar, i ballar tan bé com sabem (d'unes en sabem més que d'altres) i el jonny va cantar de puta mare, ojo amb aquest tiu. Quina veu,tu. Si aquesta descripció falta d'adjectius i d'idees us aborreix, us convido a venir a un concert nostre i a enviar-ne una crònica. Vem acabar ballant amb el públic i fent piruetes...

El sopar: correcte. Els de la barra, s'ho van currar, llàgrimes d'agraïment. La tornada a Barcelona amb furgo, bastant animada i umb uns cubates de més (que no conduim, eh!). No us preocupeu, curiosos i seguidors, en pròximes cròniques es guanyarà en ritme, fluidesa, imformació i anecdotes secretes i inexplicables dels MEMBRES de la banda. I espero que amb apunts tendres i humanitzants. S'esperen suggerències.

Us estimo molt a tots i a totes encara que no us conegui... Necessitem amor, festa i ballar i desbarrar i passar-s'ho bé per salvar el món (com a mínim el nostre món, no?). Fins aviat!

1 comentari:

Lorenita_blowstar_86 ha dit...

ole vulcansito! ets el del trombó oi? vaya freak...això sí, et faria un favor...