06 d’octubre 2009

Sarria salva el món en una concentració freaki al concert de SAUV a la casa orlandai

L'egocentrisme dels músics mostra certa reticència a acceptar l'èxit rotund i absolut d'algunes coses. El funcionament perfecte de la folgança, la xirinola, la diversió, la festa del públic i la seva assistència massiva, la seva col·laboració i la seva predisposició no s'accepten fàcilment. Bé potser hi ha un bri d'ironia en les anteriors afirmacions, però com a cronista "totalment objectiu" (aclaració: vull dir que com a cronista tinc l'OBJECTIU d'escriure una crònica), ho puc dir tranquilament, amb les mans a les butxaques dels pantalons vells que ma mare guardava, i xiulant una melodia de pintor: El concert va ser un escàndol a nivell positiu, va haver-hi energia, contundència, complicitat, imperfeccions humanitzants i reforçament, segurament, de l'ego sexual dels músics.

Aquí haig de fer una digressió. És una confessió que tranquilitzarà a moltes fans escandalitzades per la grandària increible del que seria la zona dels genitals de molts dels components de la banda (com a mínim és el que m'han dit certes persones, fidels seguidores dels nostres concerts provinents de la zona del Guinardó, que des de sota l'escenari el vòlum dels nostres paquets sembla gairebé inhumà). Doncs efectivament: aquest efecte s'aconsegueix mitjançant el vell truc de col·locar mitjons (nous) dins els calçotets. No, no ho volia confessar, però unes fans em van estirar de la llengua a canvi d'una cervesa, i ja se sap com són aquestes coses, avui ho saben unes fans, demà ho sap tothom. Així que ja ho he dit. Això també em costa de dir-ho, però ja posats... l'anterior confessió em beneficia, ja que jo sóc l'únic integrant amb un paquet escandalós autèntic.

I pel que fa al concert se n'han de dir moltes coses i en diré poques. El públic impressionava perquè, al ser un espai relativament petit, s'apostava allà on podia. Les valles laterals estaven a revossar, i la gent arribava fins als ferrocarrils molt per fora del que era el límit del jardi de la casa orlandai. El concert va ser molt especial, a Barcelona sempre ho són d'especials pel caliu del públic, però ho va ser encara més per un motiu concret. I atenció que em poso seriós! deixa el projecte un fundador i impulsor infatigable del mateix. Un personatge carismàtic, i, també, per què no dir-ho, força lleig (com quasi tots els tios, els guapos són els raros) però que no té problemes per lligar, una persona que es fa estimar en definitiva. I com se l'estima tothom i totdon a l'Arnau, Arnito Arnova, el rompebragas de la bonanova. Sempre el durem al cor, sempre, anem on anem. I serà part de la nostra ànima de la nostra sang i del nostre ADN. I no vull acabar els adjectius del diccionari, així que continuo. El Mcbernie va estar Mcnífic i la resta vam omplir l'escenari com podiem enfront d'aquesta bèstia de la presència escènica. I ens vam esforçar i vam estar tan "polluts" i fankiosos com sabem i el públic es va esforçar i va estar pollut. Valoració de tot plegat: una llàgrima cau per la galta...

La tornada va ser diferent perquè vam poder torna a casa en transport públic i molts ens vam quedar en les inmediacions petant la xerrada i bebent, molts de nosaltres som gent de bon beure. Tot i que la conya de la furgo és insustible i la sensació d'estar "on the road" també, això de poder tornar a casa com si fos un dia de festa normal... On hem de firmar. Em sap greu perquè algun sacrificat va haver de tornar la furgo a lloc amb el material. Però vaja ens ho vam passar, des de l'arribada fins la marxa, teta.
És a dir, i acabant, ens veiem aviat, i espero que aquestes "cròniques" vagin guanyant en interès i s'esperen propostes i comentaris per millorar-les i millorar l'egocentrisme dels músics (que per altra banda, dalt de l'escenari requereixen un ego hipertrofiat i a baix el requereixen atrofiat). Us estimo, com ja he dit, encara que no us conegui a tots, curiosos i seguidors, i volem seguir tocant per reunir gent i freaks per sauvar el món (si més no el nostre, no?). I recordeu: Cuando el grajo vuela bajo, es que hace un frío del carajo. I es que s'aproxima l'hivern i volem caliu.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hvala za intiresny Blog